divendres, 10 de juliol del 2009

Yogya, on gratis vol dir gratis

El canvi va ser bastant fort: de la moderna i polida Singapur on tot esta prohibit, a aterrar a la concorreguda i desordenada Yogyakarta. Al primer moment semblava que havia de fer menys xafogor, però aquí el sol pica més fort, ara és temporada seca.

Al petit aeroport de Yogya ens va recollir l’Ardian del couchsurfing , un desconegut, que ens ha acompanyat a tot arreu i ho sap tot de la lliga espanyola de futbol, més que la Laura...

Visitar durant el dia els temples de Pramadan i el dia següent els de Borobodur, va ser realment esgotador, gràcies al dia esplèndid que ens va fer. Per anar a Borobodur vam fer uns 40 Km amb moto, seguint l’ Ardian, per carreteretes que passaven per poblets i camps d’arròs. Això d’anar amb moto per aquí es fantàstic, pots parar on vulguis, passes per tot arreu, llogar-les valen quatre duros, i a sobre et toca l’aire, l’únic inconvenient és que t’has d’untar de crema solar per tota zona on pugui tocar el sol, sinó pots acabar com un llangardaix: canviant la pell, jo ho vaig patir i no és una experiència gaire agradable.

Conduir per la ciutat és una altra cosa. Al principi costa acostumar-s’hi perquè hi ha moltíssimes motos, carros amb cavalls, bicicletes, tricicles, cotxes... tothom vol anar cap a un costat o altre, per sort tothom va amb compte i pots girar on et doni la gana, però tu sempre has de anar seguint la corrent de les motos, si et pares al mig.... podries tenir la sensació d’estar dins d’un remolí.

Melborough, és el nom d’un general o comandant que va acabar donant el nom a la avinguda principal de Yogya. Ells han canviat una mica el nom i en diuen Malioboro, quan ho pronucien ells sembla una paraula indonesia. Venen soubenirs amb aquest nom, a samarretes, boses... acaba d’entrar un giri (ara estem a l’aeroport, el millor lloc per escriure una mica),amb uns panatlos grogs de Malioboro horrorosos.

A veure si arriba una millor inspiració.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada