dimarts, 28 de juliol de 2009

Volcà Kelimutu


Un volcà amb tres llacunes de colors diferents i canviants.

divendres, 24 de juliol de 2009

AL EST DE L'ILLA DE FLORES


L’arribada la volcànica i perduda illa de Flores va ser encantadora, pensàvem que ens increparien tots els taxistes i al final… res de res. Vam pagar el preu que ens havien dit fins als bungalows Arkemi, on havíem trucat el dia abans… sort que ho vam fer sinó ens quedem sense lloc. És un lloc tranquil•líssim a 40 km de Maumere, al mig del no res. He fet un parell d’immersions a l’illa del costat.
Com que només hi ha sis bungalows cada nit es fa un sopar de germanor, el d’ahir va ser boníssim, en tots els sentits: pel menjar abundant i variat (vaig repetir tres vegades), com per la conversa (vam parlar llargament amb el seu propietari (Kermi) de la seva interessant vida, de la política d’Indonèsia i del món, i del modus vivendi a Flores... el tio sabia de tot i més).
El dia abans vam conèixer una italiana molt curiosa: recorria Flores ella i equipatge amb una escooter que no conduïa ella, sinó un autòcton que no sé com l’havia convençut perquè la portés.

BALI



Al final hem visitat Bali més del que volíem, però val la pena.
Aquesta famosa illa, és molt petitona, però hi ha moltes coses a veure i també masses turistes. El primer que vam veure va ser la Lloret del Sud Est Asiàtic, Kuta. Vam estar-hi un parell de dies intentant organitzar la resta del viatge, cosa complicada en temporada alta, en alguns moments desesperant. Després de molt rumiar les diferents combinacions vam aconseguir quadrar vols i bitllets de barco i complements... això és el més estressant dels viatges. Després de veure els molts surfistes que es passen allà llargues temporades, vam marxar cap a Ubud, un bonic poble d’interior on hi pots trobar de tot. Des d’allà vam fer un parell d’excursions pel nord de l’illa amb representants de diferents parts de l’estat espanyol (Navarra, La Rioja, Catalunya).
Com que havíem d’esperar fins al 19 de juliol quan teníem el vol a Maumere (Flores), vam llogar un petit Suzuki on hi cabíem nosaltres i les nostres maletes i vam anar cap a les platges del nord, primer Lovina. Allà vam coincidir amb en Miquel i l’Helena (dos catalans, això ho vaig saber després de sentir el crit des de la taula estant: “Miquel! Ens quedem aquí!”) que van voler fer ruta amb nosaltres i ens vam introduir tots quatre (amb les respectives motxilles) a pressió dins el petit Suzuki sense maleter. Van ser un parell de dies molt divertits trobant un parell de cerimònies per poblets i vam fer fantàstic snorkel a les platges de Amed.

divendres, 10 de juliol de 2009

Yogya, on gratis vol dir gratis

El canvi va ser bastant fort: de la moderna i polida Singapur on tot esta prohibit, a aterrar a la concorreguda i desordenada Yogyakarta. Al primer moment semblava que havia de fer menys xafogor, però aquí el sol pica més fort, ara és temporada seca.

Al petit aeroport de Yogya ens va recollir l’Ardian del couchsurfing , un desconegut, que ens ha acompanyat a tot arreu i ho sap tot de la lliga espanyola de futbol, més que la Laura...

Visitar durant el dia els temples de Pramadan i el dia següent els de Borobodur, va ser realment esgotador, gràcies al dia esplèndid que ens va fer. Per anar a Borobodur vam fer uns 40 Km amb moto, seguint l’ Ardian, per carreteretes que passaven per poblets i camps d’arròs. Això d’anar amb moto per aquí es fantàstic, pots parar on vulguis, passes per tot arreu, llogar-les valen quatre duros, i a sobre et toca l’aire, l’únic inconvenient és que t’has d’untar de crema solar per tota zona on pugui tocar el sol, sinó pots acabar com un llangardaix: canviant la pell, jo ho vaig patir i no és una experiència gaire agradable.

Conduir per la ciutat és una altra cosa. Al principi costa acostumar-s’hi perquè hi ha moltíssimes motos, carros amb cavalls, bicicletes, tricicles, cotxes... tothom vol anar cap a un costat o altre, per sort tothom va amb compte i pots girar on et doni la gana, però tu sempre has de anar seguint la corrent de les motos, si et pares al mig.... podries tenir la sensació d’estar dins d’un remolí.

Melborough, és el nom d’un general o comandant que va acabar donant el nom a la avinguda principal de Yogya. Ells han canviat una mica el nom i en diuen Malioboro, quan ho pronucien ells sembla una paraula indonesia. Venen soubenirs amb aquest nom, a samarretes, boses... acaba d’entrar un giri (ara estem a l’aeroport, el millor lloc per escriure una mica),amb uns panatlos grogs de Malioboro horrorosos.

A veure si arriba una millor inspiració.

diumenge, 5 de juliol de 2009

En trànsit

Després d’estar un dia amb els que ho fan tot del revés (Anglaterra), passem una estona, en trànsit, amb els que ho fan tot a l’engròs (Dubai).
Hem aterrat en mig d’un núvol de pols, així que no hem vist res de l’skyline d’aquesta ciutat, només la fantàstica i llarga pista d’aterratge.
Ara tenim un estrany i despreocupant garbuix d’hores i horaris i aeroports i ciutats i països i continents. Suposo que això se’ns passarà dormint unes quantes hores que portem perdudes. A veure si en arribar a Singapur ho podem fer… anem a casa d’en Shyam, un noi que no coneixem, així que segur que fantàstic!
Per cert, a Anglaterra està ple de gent estranyíssima. Passejant per Brighton veies cada personatge de pel·lícula de Fellini.... jo volia fer-los fotos a tots però feia una mica de “yuyu” preguntar o que t’enganxessin fent-ne una. Una ciutat ben curiosa i estranya, però m’agrada. El seu port, que no fa de port, sinó que està ple de fires, és com si fos la festa major cada dia i està tot ple de gent jugant als petits casinos. O gent que es fa les fotos del casament o comiats de solter/a, totes aquestes coses que els anglesos fan tan discretament.
Bé, ara ja estem a dins del nostre Boeing 777 d’Emirates a unes 3 hores d’arribar a Singapur, hem assistit a una discussió de la parella del costat, jo diria que eren anglesos (ja us deia jo que són molt estranys), quasi arriben a les mans, però al final ha quedat amb la dona plorant i uns quants fuck you per part de l’home. I després que ell digués amb un to agressiu: "Don’t talk to me. Don’t talk to me ever again!" ha regnat un silenci tens up in the sky.
Fins a una altre inspiració .

eels tornen, amb nou look

Loading...