diumenge, 5 de juliol del 2009

En trànsit

Després d’estar un dia amb els que ho fan tot del revés (Anglaterra), passem una estona, en trànsit, amb els que ho fan tot a l’engròs (Dubai).
Hem aterrat en mig d’un núvol de pols, així que no hem vist res de l’skyline d’aquesta ciutat, només la fantàstica i llarga pista d’aterratge.
Ara tenim un estrany i despreocupant garbuix d’hores i horaris i aeroports i ciutats i països i continents. Suposo que això se’ns passarà dormint unes quantes hores que portem perdudes. A veure si en arribar a Singapur ho podem fer… anem a casa d’en Shyam, un noi que no coneixem, així que segur que fantàstic!
Per cert, a Anglaterra està ple de gent estranyíssima. Passejant per Brighton veies cada personatge de pel·lícula de Fellini.... jo volia fer-los fotos a tots però feia una mica de “yuyu” preguntar o que t’enganxessin fent-ne una. Una ciutat ben curiosa i estranya, però m’agrada. El seu port, que no fa de port, sinó que està ple de fires, és com si fos la festa major cada dia i està tot ple de gent jugant als petits casinos. O gent que es fa les fotos del casament o comiats de solter/a, totes aquestes coses que els anglesos fan tan discretament.
Bé, ara ja estem a dins del nostre Boeing 777 d’Emirates a unes 3 hores d’arribar a Singapur, hem assistit a una discussió de la parella del costat, jo diria que eren anglesos (ja us deia jo que són molt estranys), quasi arriben a les mans, però al final ha quedat amb la dona plorant i uns quants fuck you per part de l’home. I després que ell digués amb un to agressiu: "Don’t talk to me. Don’t talk to me ever again!" ha regnat un silenci tens up in the sky.
Fins a una altre inspiració .

1 comentari: