Després d’uns quans avions vam arribar a l’aeroport de la ciutat on no es poden menjar xiclets, era una nit plujosa i humida, com acostumen a ser allà. Ens esperava fora en Shyam tot rapat al zero, ell és un informàtic de Modzilla del sud de la India, que ja fa uns anys que viu a la ciutat, ens va explicar que ell estava encantat de viure allà, a la ciutat hi pots trobar de tot i hi tens totes les comoditats ens deia. Vam suposar que ell no devia tenir el vici de menjar xiclet, si no suposem que hauria emigrat al país del costat, ja que ha Singapur és il•legal menjar xiclet.
Si els xiclets estan fora de la llei, segur que hi ha un mercat negre per trobar-los. Els deuen vendre els mateixos camells xungos que venen estupefaents als suburbis de la ciutat o hi deuen haver una classe nova de camells només especialitzats amb les gomes de mastegar? Deuen pagar per un paquet de xiclets un preu desorbitat, com si fossin uns grams de cocaïna? El que està clar és que algú en deu vendre de sotamà.
Us imagineu que una patrulla de policia s’acosti a la sortida d’un col•legi a veure si els nens estan mastegant xiclet ... quelcom així:
- Que estàs mastegant?
- Res senyor policia, a mi no m’agraden els xiclets.(mentrestant el nen es va empassant el xiclet coll a vall per no deixar probes del delicte)
- Acompanyi’m a comissaria que l’he vist com s’ empesava una substancia prohibida, haurà de respondre davant d’un tribunal de menors. Això esta penat per la llei del nostre polit país.
No se s’hi serà així, però podria ser. Ja que a Singapur estàs fora de la llei si menges xiclet, així que ojo si heu de passar un dia per allà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada