dilluns, 2 de maig del 2011

PERDUTS


De casualitat vam acabar entrant a un cibercafè, que pertanyia a una agència de viatges, perquè plovia. Ja teníem decidit el trekking que volíem fer i havíem pagat els permisos. Però ens vam deixar enganyar voluntàriament per el propietari d'una agencia de viatges: Ok, canviem, farem un trekking per poblets per les vores del Ganesh Himal, no sabíem ni la ruta, però vam dir que si.
Com sempre la casualitat en els viatges és el millor.
No va ser el que esperavem però ens ho vam passar molt bé i ens va passar de tot i més. El segon dia ja estàvem al palco d'un casament Nepalí, mirant com arribaven els nuvis a braços de la gent i tot pràcticament a les fosques perquè a la majoria de llocs no tenien ni llum, ni aigua. Vam acabar anant a dormir cap a les 12 de la nit. Però el guia que ens portava, un fiestero conegut a les rodalies, de nom Moti, es va quedar fins a la matinada tocant el tambó i cantando. No ens vam assabentar fins uns dies després que el paio havia triunfat aquella nit, amb una joveneta Nepalí.
Després d'aquell poblet vam passar dos dies al seu poble on ens esperava la seva família, inclosa la seva dona i fill. La seva dona era una Nepalí de caràcter fort, ho vam veure ràpid, quan amb un cop de pal renyava al seu insuportable fill.
El que us deia, que ens vam assabentar de casualitat el dia que marxavem del seu poble, quan en Moti em diu que no pot portar la motxilla perquè li feia mal l'espatlla.
-Que t'ha passat?
-La meva dona s'ha enterat de lo de l'altre dia i m'ha fotut un cop de pal molt fort.
Jo em tronxava de riure i ell tot serios.
Vam continuar el trekking cap al seguent poble...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada