Millor l'últim moment

Com ja sabeu fer les coses a l’últim moment és millor.

Així que demà aniré a passar el matí a BCN per fer-me el carnet de conduir internacional (em fa una il·lusió haver de passar l’estona fent cua a la campana... moltisima), pq m’han dit que a Indonèsia els polis són una mica pirates, per això és millor no donar motius per haver de subornar-los. No se si és més car subornar-los o pagar per fer-me aquest carnet, no ho tinc clar.

Aquesta setmana treballant fins al final, dijous última guardia i divendres a la tarda agafar el vol cap a Londres. En els temps entremitjos intentarem emplenar la motxilla, haurem d’intentar decidir el que ens emportem o el que deixem a casa. Revisar el petit ‘botiquín’ que hi sigui tot des de l’últim tropi-viatge. Minimitzar totes les càmeres, per mala sort no són compressibles. Mirarem de no deixar-nos res de la nostra llista, creada al llarg dels anys i després d’haver-nos oblidat més d’una cosa imprescindible.

Introducció

Bones a tots els que passeu o passareu una estona llegint aquest bloc.
El que intentaré és explicar les anècdotes, ocurrències, tonteries o
el que em passi pel cap en algun moment del viatge. No intentaré portar
un diari del viatge perquè sinó es faria massa pesat.
Començarem pel viatge d’aquest estiu al nostre estimat Sud Est Asiàtic.
Ja hi hem anat un parell de cops però encara queden molt racons perduts.
Volarem a Singapur, on hi estarem uns dies, i d’allà anirem cap a Indonèsia,
entrant per Yogyakarta, després tenim alguna lleugera idea del que volem
visitar, però ja ho anirem decidint pel camí, com estem acostumats a fer,
coneixent la seva gent, cultura, natura, menjars (sempre s’ha d’aprendre
algun menjar nou per incorporar al menú de casa)... tot lo ‘guapo’ dels
viatges.

Vinga, ara a veure si preparem les motxilles amb el mínim i indispensable.

A re veure o re llegir.